Aquest post està ubicat dins de les sessions d'educació emocional, resolució de conflictes i salut docent del Curs d'Interins realitzades durant Febrer i Març de 2012.
El cas que es proposa resoldre és un cas real, viscut per companys de feina meus, per la qual cosa les inicials dels implicats no seran reals i es faran les alusions al context i característiques personals dels mateixos que siguin estrictament necessàries per a la comprensió de la situació i de la seva resolució.
El cas: què ha succeït?
La classe de la que parlarem té certes peculiaritats que la fan força coneguda a l'escola. És un grup força reduït, de només quinze alumnes, i que durant la seva etapa d'educació primària han tingut molts mestres diferents, més d'un per curs, i això ha afectat molt a la cohesió grupal, a la resolució de conflictes i a la situació emocional dels alumnes.
El fet concret que es comenta és un dels múltiples que es succeeixen en aquest grup cada setmana, però ha estat escollit per la seva gravetat. En aquest apartat es comenta què va ocòrrer.
Els nois i noies d'aquesta classe feia setmanes que treballaven en grups en l'elaboració d'un projecte, que en acabar s'havia de presentar davant dels companys. El dia en qüestió, la mestra els dóna 5 minuts per enllestir i acabar de preparar les presentacions mentre ella copia les presentacions a l'escriptori de l'ordinador, per tal d'avaluar-les després. En aquest interval de temps, sent un soroll molt fort, es gira i veu dues noies de la classe barallant-se: una clavat una bufetada a l'altra, i aquesta s'hi ha tornat empenyent-la contra la paret. La mestra automàticament s'hi posa pel mig, visiblement afectada pel que acabava de passar, separa a les noies i les "esbronca". Curiosament són les noies que sempre treuen millors notes i tenen millor comportament. La mestra agafa les noies i les baixa al despatx de la directora donada la gravetat dels fets. Mentre són allà, la mestra torna a la classe i escriu una nota a l'agenda de les noies per informar dels fets. Les noies tornen força afectades de direcció tot just quan la resta de la classe recull per marxar a casa.
Quan es disposen a marxar, la mestra es dirigeix al pare d'una de les nenes i li explica el que ha passat. El pare no li dóna més importància però la mestra hi insisteix i li explica que la seva filla tindrà un càstig acordat per ella i la directora seguint la normativa del centre. L'altra noia marxa sola a casa per la qual cosa la família haurà de llegir la nota a l'agenda. Quan la mestra es disposa a marxar, troba a la mare d'aquesta última nena entrant a l'escola molt enfurismada pels fets, i es dirigeix a ella. La mestra i explica la situació, els fets i les conseqüències dels mateixos, però la mare es nega a acceptar-los. Diu que la seva filla ha reaccionat així fruit de les pressions de l'altra nena i que n'està farta perquè l'escola no ha fet res, i que si la seva filla és castigada, es dirigirà a inspecció. La mestra intenta fer-li entendre que potser ha estat fruit d'un conflicte no resolt després de molt temps (anys segons la mare), però pel que ella sabia i havia vist, no podia tolerar la manera com s'havia resolt finalment, per això ha d'imposar un càstig. La mare no es mou de la seva postura però després d'una estona acaba tranquilitzant-se i demanant perdò a la mestra per les formes emprades.
Autoanàlisi: com es pot resoldre el cas?
Personalment penso que aquest cas és força difícil de resoldre, ja que té una durada molt llarga i que no hauria estat un problema significatiu si s'hagués treballat adequadament en el moment que va sorgir. Però un cop en aquest punt, penso que la mestra, que és especialista (o sigui, no és la tutora del grup), té dos aspectes a treballar: la solució del conflicte concret a la seva classe (la baralla) i l'estat emocional de les nenes i del grup per tal d'ajudar al tutor actual a resoldre el gran conflicte que existeix en aquesta explosió.
La baralla: penso que la mestra, en un cas com aquest, ha d'informar a les famílies, a la direcció i als tutors del que ha succeït. Un cop els ànims s'han refredat, caldria parlar amb calma amb ambdues nenes, primer per separat i després cara a cara. Penso que ser capaç de resoldre conjuntament el conflicte amb el company és una habilitat emocional molt avançada i complicada d'assumir, fins i tot per a molts adults. Les noies podrien complimentar juntes, tot consensuant-lo, el document de reflexió i suggeriment de resolució de conflicte, així, un cop més tranquiles, podrien parlar i contrastar els punts de vista sobre els fets, procurant centrar-se en els fets concrets de la baralla. Seguint la proposta de resolució de conflicte de les nenes, es parlaria amb els mestres (tutor i especialista afectat) i es decidiria què es pot fer. Penso que una bona idea seria que les noies es demanéssin un perdó sincer i que també demanéssin discuples a la resta de la classe per "l'espectacle" que havien ofert.
L'estat emocional del grup: crec que una bona manera d'incidir en aquest aspecte com a especialista seria, primer de tot, tenir una xerrada amb les noies per procurar que s'obrissin i expliquéssin què els passa, què senten, com es troben... A partir d'aquestes xerrades es proposa seguir un esquema similar al proposat per a solucionar la baralla, tot col·laborant estretament amb el tutor, en cas que ell no vulgui encaminar el procés de resolució d'aquest gran conflicte.
Contrast: què en pensen els altres?
Aquest problema es va parlar en cicle, en el que jo vaig estar present. Els mestres coneixien la conflictivitat del grup, però tots afirmaven no tenir notícies del problema a llarg termini que, segons les noies i les famílies, havia estat el causant de la baralla. Els diferents mestres del cicle proposen seguir el protocol del centre per a la resolució de conflictes, que consisteix en la redacció d'un full d'incidències que ha de ser lliurat a direcció i un càstig a decidir per la directora. No es proposa solucionar el problema de fons, ja que es diu que aquestes noies no es tornaran a veure perquè aniran a l'institut a llocs molt llunyants.
Redescripció: proposta de resolució del conflicte treballant les emocions
Després de valorar les meves propostes i les dels meus companys de cicle, considero que es podria seguir el següent procés.
1) Aturar la baralla de forma contundent i allunyar els implicats del focus de la mateixa.
2) Informar les famílies sobre els fets i sobre els passos a seguir a continuació.
3) Un cop refredat l'ambient, xerrada amb els implicats per separat per tal d'avaluar i conèixer el seu estat emocional, i per tal de fer-los pensar sobre les maneres més adequades i menys doloroses de solucionar els problemes.
4) Després de la xerrada per separat, es parla amb els implicats per tal de contrastar cara a cara els fets i provar de consensuar allò que ha passat, sent el més objectius possible.
5) Els alumnes afectats es posen d'acord en la redacció d'un text explicant els fets i proposant una solucióo vàlida i consensuada seguint el model estandaritzat del centre.
6) Presenten l'escrit al mestre i duen a terme les actuacions proposades.
