El treball cooperatiu: llegim en parella

Per a aquesta activitat hem hagut de fer la visualització d'un vídeo sobre una escola de Sant Pere de Ribes on duen a terme un projecte anomenat "Llegim en parella". Aquest projecte té com a objectiu millorar la competència lectora dels alumnes, i per això es basa en un sistema de treball cooperatiu anomenat "tutoria entre iguals". Així, els alumnes s'uneixen en parelles: un alumne molt competent a nivell de lectura, que farà de tutor, i un altre amb un nivell inferior, que farà de tutorat. Prèviament a l'inici del programa, des de l'escola es realitzen sessions de formació als alumnes tutors per tal de donar-los les eines necessàries per desenvolupar la seva tasca correctament. Els expliquen l'estructuració de les sessions, metodologies que poden usar, activitats que poden suggerir, etc.

Sota el meu punt de vista, aquest és un projecte molt enriquidor per a tots els participants ja que tots hi estàn molt implicats i en treuen beneficis molt visibles. Els tutors aprenen a través d'ensenyar, i els tutorats aprenen d'un igual més competent, cosa que segons un dels alumnes és "com tenir un mestre per tu sol, que t'ajuda com a mestre i com amic". Els nens tutors també valoren positivament els seus aprenentatges: "aprens fent la preparació perquè has de buscar paraules que no saps, preparar fulls d'activitat i pensar les activitats complementàries...". El paper dels mestres en aquestes activitats és el de fer observacions que contribueixen a l'avaluació contínua dels alumnes i de donar suport a les parelles que ho requereixin, acompanyant-les en el seu procès d'aprenentatge conjunt.


Un aspecte que m'ha cridat especialment l'atenció i que m'ha agradat força ha estat l'estructuració de les sessions per tal que els infants (tant tutors com tutorats) sàpiguen en tot moment què cal fer i com optimitzar el temps per maximitzar l'aprenentatge. Un altre aspecte sorprenent per a mi ha estat el mètode PPP (pausa, pista, premi) que molt bé utilitzen els infants tutors, fent un copet al company perquè s'aturi, donant-li una pista perquè sàpiga on s'ha equivocat i felicitant-lo quan ho ha corregit. D'aquesta manera es fomenta que el tutorat reflexioni i pensi sobre els aspectes que li calen millorar, enlloc que hi hagi algú que li digui 'això ho has fet malament', cosa que trobo vertaderament interessant.

Les famílies també valoren molt positivament aquest programa. Reben formació per part de l'escola per a actuar com a tutors dels seus propis fills, i molts mencionen no tan sols la millora en els resultats sinó també la millora en les relacions familiars, descobrint un espai conjunt mare-fill o pare-fill, on només es dediquen a estar junts, sense distraccions externes.

La valoració final del propi centre és molt positiva: han millorat els resultats dels infants en competència lectora, hi ha més implicació de les famílies i es pot atendre millor a la diversitat, com bé diuen 'de la diferència n'aprenem tots'.



La meva valoració personal del projecte és tremendament positiva, però per altra banda considero que per dur a terme un projecte tan ben organitzat i tan arrelat al centre calen que es conjurin molts factors dins l'escola: que la plantilla docent estigui molt implicada i que cregui fermament en les bondats del projecte, que aquesta mateixa plantilla sigui estable i es mantingui durant la durada del projecte, que aquest projecte sigui una prioritat i no una cosa secundària que quedarà en segon pla quan les circumstàncies no juguin a favor... Personalment opino així perquè sovint des dels centres s'engeguen quantitat de projectes d'innovació, fets amb la millor de les intencions del món, però que per desgràcia queden relegats a un segon pla quan es consideren prioritàries d'altres coses, i això fa que sovint a les escoles es treballi molt i mai no s'acabin de veure els resultats de tant esforç.

El cazo de Lorenzo - Diversitat

Després d'haver visualitzat el vídeo anomenat "El cazo de Lorenzo", vídeo que m'ha fet pensar molt sobre les etiquetes que tendim a posar a tot i a tothom en aquesta vida, penso que pot ser un bon punt de partida per a la reflexió en grup (i també individual, perquè no) amb els nostres infants sobre les etiquetes, les dificultats d'aprenentatge, les dificultats d'integració en un grup... I sobre les possibles solucions que podem trobar quan tenim un problema d'aquest tipus o ens trobem algú que pateix així.

Amb els infants, posem per cas un quart de primària, podríem començar amb una pluja d'idees sobre què ens suggereix el títol del vídeo. Després, podriem fer-ne una visualització i una petita discussió oral de com ens ha fet sentir, què hem pensat, què en podem extreure... Si els infants no fóssin capaços de relacionar la metàfora del "cazo" amb la dificultat, es podria explicitar també. Una bona activitat posterior seria pensar en el propi "cazo", allò que arrosseguem tots i totes i que en algún moment de la nostra vida ens ha fet les coses difícils. Els nens ho podrien posar per escrit. Un cop fet aquest pas, es podria agafar algún dels "cazos" dels mateixos infants i, sense mencionar noms, suggerir maneres de alleujar el pes d'aquell objecte. Per exemple, si un nen comenta que el seu gran cazo és que li costa molt relacionar-se amb els companys, entre tots podem pensar maneres d'ajudar-lo: assegurar-nos de saludar-lo explícitament a ell cada dia, convidar-lo a jugar, demanar-li com es troba, fer-li saber les seves coses bones... Així podrà anant fent mica en mica que el seu cazo pesi menys.